Xerrades impartides per M. Helena Tolosa Costa, docent i logopeda. Des de l’any 2006 treballa com a psicopedagoga en actiu en el camp de les escoles de pares i mares, l’assessorament familiar, personal i d’adolescents, formació per docents i tallers als Instituts i escoles en les àrees d’orientació vocacional i personal, resolució de conflictes, comunicació, gestió emocional i autoconeixement.
Col·labora amb la Diputació de Girona i diferents col·lectius.
Aquest cicle està adreçat als pares i mares, i als docents, que vulguin aprofundir una mica més en l’acompanyament dels menors en el seu creixement.
Dimarts 9 d’octubre de 2012. Institut Miquel Biada. A 2/4 de 7 de la tarda. COACHING FAMILIAR: UN ESPAI DE PARADA I REFLEXIÓ PER SABER COM I CAP ON ANEM...
Sovint ens assalten els dubtes... anem bé? Ho estem fent bé? Estic prou al cas del què passa? M’he de preocupar? És normal que ...? Massa autoritari? Massa permissiu? Quines fites em plantejo a nivell familiar? Quins objectius? Què vol dir per mi educar? Hi ha un bon ambient a casa? Vivim o sobrevivim? Gaudim o patim? Ens enriquim?.... totes aquetes preguntes ens venen al cap com a pares i mares.
Els conflictes en el si de la nostra família sorgeixen cada dia. Alguns són constants, altres esporàdics.,... tot s’ha de negociar? Com ho podem negociar? Cal premiar? Cal castigar? He de donar explicacions per tot?.
En aquets espai no donarem solucions màgiques, sinó que PRENDREM CONSCIÈNCIA DE QUIN ÉS EL PAPER DE LA FAMÍLIA PER FER CRÉIXER FILLS SANS!
Dimarts 24 d’octubre de 2012. Institut Miquel Biada. A 2/4 de 7 de la tarda. MOTIVAR PER APRENDRE...A CASA I A L’ESCOLA (part 1)
La xerrada ens introdueix en les bases de l’aprenentatge: MOTIVACIÓ, CAPACITAT I PODER dóna algunes orientacions sobre com detectar les potencialitats dels nostres fills(què és innat, què es pot aprendre, què es pot millorar) i donar respostes adequades segons les seves capacitats. Parlem del concepte d’intel·ligència, les nou Intel·ligències múltiples, com detectar-les en els nostres fills i la importància de tenir-les en compte en els hàbits d’estudi, en les dinàmiques familiars i en les seves relacions amb els altres.
Dimarts 6 de novembre de 2012. Institut Miquel Biada. A 2/4 de 7 de la tarda. MOTIVAR PER APRENDRE...UFF...L’HORA DELS DEURES (part 2)
La xerrada ÉS LA SEGONA PART DE L’ANTERIOR. Aquí ens centrem en el PODER, les tècniques per estudiar i les actituds i la logística que ho faciliten. Idees i suggeriments per donar suport als nostres fills!
Llegeix-ho aquí:Unir-se per projectes d’innovació i reforma
Davant les actuals dificultats pressupostàries i de l’escassetat de recursos que els centres disposaran durant el proper curs, una de les estratègies més adequades per a fer-les-hi front serà la unió del màxim de docents d’un centre al voltant d’un projecte propi, singular, innovador i reformador. I fer-ho a partir de l’assumpció d’un lideratge que sàpiga conduir el projecte a bon port, amb la participació de tothom i amb eficàcia.
Tots intuïm que aquesta crisi no es resoldrà només amb ajustaments, estalvis i mesures lineals. En canvi, sembla clar que les actuals circumstàncies ens conviden a repensar els nostres tradicionals models de funcionament, donat que fan evidents els aspectes d’ineficiència i d’ineficàcia que aquests models inclouen. La crisi representa, doncs, una gran oportunitat per a repensar les nostres pràctiques i per a plantejar les innovacions i les reformes que s’albiren com a necessàries. En referència al sistema educatiu, perquè esdevingui viable econòmicament i amb un nivell d’eficiència en els seus resultats, caldrà repensar-lo en profunditat i introduir-hi tot els canvis necessaris, siguin de caire didàctic i metodològic, curricular i d’organització, o siguin els que es derivin d’un qüestionament de la pròpia concepció de model educatiu en general i de model docent en particular.
Hem de pensar que si aquests canvis no es produeixen a partir de la iniciativa de cada centre, de cada equip docent i de direcció, i pel contrari els endega la pròpia administració, mai tindran l’efectivitat d’aquells que sorgeixen de les pròpies escoles i instituts, de les seves necessitats sentides i dels seus propis compromisos i propòsits –per què no?– engrescadors.
Les mesures d’austeritat que només comporten retallades, reduccions de mitjans o empitjorament de les condicions de treball, ens aboquen a la frustració i al desànim col·lectiu, a menys que siguem capaços d’emprendre les reformes necessàries que, començant per cada centre educatiu, modernitzi i posi al dia el sistema per a fer-lo més eficient, la qual cosa ja comportarà estalvi però, sobretot, tindrà la virtut de mobilitzar l’energia innovadora i creativa dels docents tot conduint-los envers la il·lusió per a la millora de la seva feina i no permetent que s’instal·lin en la paràlisi davant les dificultats.
Enfront la crisi, doncs, apostem per la unió, l’acció i la innovació i no pas per la passivitat o la queixa paralitzant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina